La Història de QUERMANÇÓ

Inici CAT

Llegendes

Dalí

Videos

Imatges

Premsa

Agenda

Soports

Guardons

Links

Contacte

Treballs històrics	Planta del castell 21/01/2002 Diari l'Empordà. Alfons Martí Puig (Historiador) "Quermançó, una llegenda sense retorn" 22/07/2008 Diari l'Empordà. Alfons Martí Puig (Historiador) "Quermançó, el darrer sospir" 07/11/2008 Jordi Bibià (Escriptor, Investigador, Disseny Gràfic) "email amb fragment del llibre Els Nostres Càtars" 1305 - 1821 Arxiu Diocesà de Girona. Rel.lació de clergues beneficiats a Quermançó DESCARREGAR: treballs històrics
Toponímia i localització	El castell de Quermançó o Carmençó, és una fortificació aïllada situada a uns 2 Km. al nord de Vilajuïga, dalt d'un puig encinglerat, inaccessible per ponent i migdia. Els altres vessants, defensats per torres albarranes tenen pendents accentuats. Producte d'aquests fets és el «quer» del seu topònim. És un important exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, capaç de resistir l'envestida de qualsevol multitud molt superior als pocs que cabrien dins el seu perímetre. Es troba localitzat a la N-260, km 24. Vilajuïga (Alt Empordà) a 120,8 m. sobre el nivell del mar, les seves coordenades són 42° 15' 58" N-3° 01' 06" E. i les dades de la seva construcció van dels segles X, XIII-XIV i XV. Fou declarat monument històric el 1949.
Orígens documentats	El castell fou possessió dels comtes d'Empúries. Ponç I, que havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat en aquell castell, pel seu testament de 1078, deixà el castell de Quermançó (castellum de Chermançó) als seus fills Hug i Berenguer. L'any 1085, és esmentat el castro Karmanzono en un acord pactat entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló; sembla que el comte rossellonès adquirí uns certs drets sobre Quermançó. De Dalmau Berenguer de Quermançó, documentat des del 1099, que possiblement era fill de Berenguer, vescomte de Peralada, senyor de Quermançó,Rocabertí i altres llocs de l'Empordà i nét de Ponç I d'Empúries, arrenca el llinatge dels vescomtes, anomenats després, de Rocabertí.
Primeres batalles	L'any 1121 es pactà una altra convinença entre els comtes Ponç II d'Empúries i Gausfred III de Rosselló semblant a la signada l'any 1085 on són esmentats els drets que el comte rossellonès tenia a Empúries; un dels béns era precisament el castro Carmanzono. S'hi esmenten les albergues rebudes in "Omnis Honor de Castello Chermenzono". L'any 1128, el comte d'Empúries Ponç Hug II s'enfrontà amb tots els seus veïns, el bisbe de Girona, el senyor de les terres frontereres del comtat de Besalú, potser el comte de Roselló, el senyor de Peralada... El comte Ramon Berenguer III de Barcelona intervingué i imposà la seva autoritat superior obligant el comte Ponç Hug II a sotmetre's. El senyor del castell de Quermançó, Berenguer Renard de Peralada morí sense fills cap l'any 1131 i el castell passá novament a la casa d'Empúries.
Primers enderrocs	Nova revolta de Ponç Hug II l'any 1138 i enèrgica intervenció de Ramon Berenguer IV que el sotmeté i obligà a comprometre's a destruir i despoblar el castell de Quermançó. L'any 1154, hi ha un tercer pacte entre el comte d'Empúries i el comte de Rosselló, molt semblant als anteriors, on s'esmenten els castells de Quermançó, Rocabertí i d'altres. Durant les guerres amb els francesos de final del segle XIII, aquest castell fronterer tingué un paper important. Continuà resistint després del primer moment de la invasió francesa l'any 1285. El 1288 fou fugaçment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca que envaí l'Empordà i fou enderrocat.
Reparacions i enderrocs successius finals	Malgrat aquestes destruccions, es continuen trobant notícies del castell. L'any 1292, en un informe fet pel rei Jaume II s'afirma que calien uns 12 homes per a defensar el castell de Quermançó. Al final de la guerra civil del XV, any 1472, fou ocupat per partidaris de Joan II. En aquesta època encara depenia del duc de Cardona en tant que comte d'Empúries tot i que sembla que en algun moment restà lligat a la corona. Restà abandonat fins a la Guerra de la Independència. El 1808, les tropes napoleóniques reconstruïren i referen alguns dels elements defensius del castell. En la seva retirada del 1814, el mariscal Suchet el féu explotar. El 1880, alguns benedictins expulsats de França vingueren i arreglaren un xic el castell de Quermançó i s'hi establiren.