Llegendes, Quermançó Esotèric

Inici CAT

Història

Dalí

Videos

Imatges

Premsa

Agenda

Soports

Guardons

Links

Contacte

IMATGES: 1 clik OBRIR, 2 clicks: TANCAR

ARTICLES I DOCUMENTS	"L'ENIGMATIC CASTELL DE QUERMANÇÓ". Article al blog Karma-7 especialitzat en temes esotèrics VEURE ARTICLE: Revista Karma-7 "CARMANSÓ, EL AGUA Y LA PIEDRA". Extracte del llibre "Historia Secreta del Grial (1998)" de Ramón Hervás, escriptor, filòsof i expert en esoterisme. "ESOTERISME A QUERMANÇÓ". Article de Joan Munné sobre treballs de Ignasi Puig, pintor oníric (taller d'en Dalí) i expert en druidisme. "OTTO RAHN: author, poet, Grail seeker, SS officer". Article de Philip Coppens a la revista New Dawn al Juliol-Agost del 2008 on fa esment a la búsqueda del Sant Graal a Quermançó. "EL MITE DE PIRENE". Article de Joan Munné sobre la ciutat de Pirene, la llegenda artúrica, els druides i el camí iniciatic de Sant Jaume al Cap de Creus i la seva relació amb Quermançó. "PASSADÍSSOS SECRETS". Imatges resultant d'un anàlisi aeri amb sensors per localitzar cavitats subterrànees. DESCARREGAR DOCUMENTS
	La Comtessa de Molins : Teresa de Molins i Bach, va néixer a S. Pere Pescador al voltant del 1790. Després de participar en la defensa del poble contra el francesos, va marxar a Barcelona on es va casar i va tenir un fill. Aquest va morir accidentalment i ella en va culpar al marit i la cunyada i els va matar. Fuig a París i d'allí a Perpinyà on es dedica al contraband. Torna a Sant Pere i amb el nom de guerra de Comtessa de Molins crea escamot de bandolers amb homes com "el Pistoles", "el Cistella", "l'Escolanet" i "el Gallines". En una visita a Ventalló coneix el seu gran amor, el Gegant de Ventalló. Després de diverses correries i enfrontaments amb el soldats del gobernador, s'instalen a les restes del castell de Quermançó. Cansada d'aquella vida, entra com a monja al convent de Garriguella d'on és expulsada per ordre del Bisbe de Girona. Decideix tornar al castell amb els bandolers però a l'arribar al castell, la seva banda es va amotinar negant-li els drets de lider que tenia, i la Comtessa de Molins decideix volar el Castell de Quermançó amb tots els seus companys dins, morint també ella en l’explosió. Diuen que el Gegant de Ventalló va recuperar el seu cadàver d’entre les runes i que va ser enterrada a l’església de Sant Pere Pescador.
	La Dama de Quermançó : La llegenda de la comtessa del Castell de Quermançó és comuna a molts llocs de Catalunya. La trobem vinculada a la masia de can Noguer de Segueró, a la Garrotxa, on també, amb la dita capgirada "que era tan bo el pa amb nous", apareix a la vila de Sous (prop de Tortosa) o a sant Martí de Tous (prop de terrassa), i a molts altres llocs de Catalunya. En principi no està basada en fets reals, però si que és una dita que condemna la golafreria i el malbaratament, que això si que és ben real al llarg de tota la història. Diuen que a la comtessa de Molins, que habitava el Castell de Quermançó, desde que el va tastar, només menjava el moll de l'os però era molt car i per menjar aquesta delícia cada dia va anar perdent les seves riqueses fins que va haver de marxar del castell de Quermançó. Ben pobre, va anar cap al poble i ben afamada acceptar pa amb nous de mans d'uns compassius camperols. El va trobar tan deliciós que des del fons de la seva ànima va exclamar: - Si hagués sabut que el pa amb nous era tan exquisit, encara seria la comtessa del Castell de Quermançó.
	La Cabra d'Or : Narra que una reina encantada guarda una cabra d'or enterrada en un lloc imprecís dels fonaments del Castell de Quermançó. La llegenda més popular explica que vivia al castell un rei moro molt famós que tenia un gran tresor aconseguit amb les batalles guanyades a altres nobles. D'aquest tresor es va fer construir una cabra completament d'or. Però va arribar el dia en què va haver de fugir del castell perquè el va vèncer un rei cristià i amb l'ajuda dels seus criats va intentar emportar-se la cabra a coll i a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar al Port de la Selva. Diu la llegenda que el rei i la Cabra d'Or mai van arribar al mar i que van quedar atrapats en aquells passadissos. Segons es precisa a Mites de Catalunya, molt a prop de Quermançó, una serp encantada custòdia una cabra d'or. Aquesta serp es pot desencantar llançant-li una moneda a la gola, d'aquesta manera la serp fuig i es pot entrar al castell per uns túnels subterranis molt profunds que van a parar al lloc on hi ha amagada la cabra d'or. Altres llegendes de l'Empordà, als llocs de Carmany, Quermançó i Montsoriu revelen que a les 12 de la nit de Sant Joan, s'obren les portes dels tresors que s'hi oculten. Aquest tresor pren la forma d'una cabra d'or amagada en les profunditats dels fonaments d'aquest antic castell els quals, molts babaus van remoure (i no fa pas tants anys) creient que trobarien el tresor.
	El Mite de l'Aurora : És el mite solar dels pobles indoeuropeus, molt present en alguns pobles d'Europa i que també es conserva en contes i supersticions de les comarques del nord-est de Catalunya. Al castell de Quermançó hi vivia reclosa l'Aurora, una misteriosa i bella dama que filava durant tota la nit una túnica pel seu home. L'ajudaven algunes vegades la lluna plena i en d'altres un grup de gojes que filaven un interminable fil que estenien d'un vèrtex de la muntanya a l'altra.Quan l'Aurora deixava de filar i sortia del seu amagatall l'encanteri desapareixia i arribava el dia amb el seu sol ixent.
	L'Argolla de Quermançó : Al Castell de Quermançó, les estepes, els esbarzers i els pins silvestres amaguen una misteriosa argolla de ferro. Una vegada un encuriosit buscador la va trobar i va estirar d'ella amb força i llavors es va obrir un passadís subterrani que conduïa a una estranya estança. Tot seguit l'home hi va llençar unes monedes i s'obriren unes portes deixant veure tot d'armes i gent desconeguda, piles de faves i altres riqueses rústiques .
	Bruixes al castell : Segons el Sr. Joan Garriga de Vilajuïga, descobridor del tros de calçada romana que passa pel terme municipal, conta el llegendari popular de la zona, que per la revetlla de Sant Joan, les bruixes que habiten normalment el castell, baixen a la ribera que hi passa a prop per rentar la roba. Si hom s'hi fixa, les pot sentir cantar i riure, i veure el resplendor que produeix el reflex de la lluna a la roba blanca estesa. Fins i tot, alguns recorden com de petits havien anat a "caçar monedes d'or", ja que el llegendari popular deia que les bruixes del castell, a les nits de lluna plena, amagaven monedes d'or pels voltants del castell. Avui en dia, molta gent coneix les ruïnes de Quermançó amb el nom de "El Castell de la Bruixa".
	El Misteri del Sant Graal Crístic : Segons una de les interpretacions, la muntanya de Verdera seria l'escenari dels principals episodis del Misteri del Sant Graal, convertint el Castell de Sant Salvador en el de Monsalvat i el Castell de Quermançó en el del mag Klingsor d'Hongria, que volia formar part com fos de l'Ordre del Sant Calze. En la llegenda del Graal es parla del castell Kundry, habitat per una dama de qui es valgué el mag Klingsor d'Hongria per derrotar el rei Anfortas i robar-li la Llança Sagrada. Aquesta dama, era la temptació contínua dels cavallers del Graal. S'ha identificat aquest castell amb el de Quermançó per la semblança amb la seva llegenda particular. Segons Christopher Jones, el castell de Quermançó va tenir un cert protagonisme dins la historia de l'heretgia càtara, la seva fugida de Montsegur i la salvaguarda del Graal a Quermançó camí de Montserrat. També segons C.Jones, l'investigador Otto Rahn visità el castell durant els anys 30 i recopilà moltes llegendes de la regió de Montsegur, molt similars a les llegendes empordaneses al voltant de Quermançó. Es parla d'un llac subterrani de color verd i un laberint de vidre que segons Rahn eren la connexió directa amb Esclermonde de la llegenda de Parsifal de Wolfram von Eschenbach.
	El Ritual d'Iniciació dels Epoptes (el coneixement del Graal Primigeni) : Existeix la tradició que sota la gran roca de Quermançó hi ha una font subterrànea d'on actualment surt l'aigua de les termes del poble. Aquí, fins ben entrada l'edat mitjana s'hi desenvolupava un curiós ritual d'iniciació. D'amagat del clergat local, els "Deudos" o membres de la societat, velaven el fingit "cadàver" (la persona que havia de ser iniciada) durant tot el dia. Al vespre, se li presentava una safata amb tres plats i una copa, de la qual no hi podia beure. En un dels plats hi havia peix, a l'altre un tall de pa i al tercer raïm o en el seu defecte un grapat de panses. Tot seguit el "cadàver" era introduït en unes galeries secretes, a l'interior del llac subterrani, que es creia que hi havia sota la roca. Llavors els seus companys portaven a terme el suposat ofegament. A l'alba, era extret de la gruta i li presentaven la copa de l'alliberació, i després era presentat com a fill del Graal. L'iniciat, anomenat "Epopte", era considerat apte per partir en busca del Antíc Graal del Coneixement segons una litúrgia que té els seus orígens en la cultura egípcia i que va continuar a la Grècia Clàssica. VEURE ARTICLE: Triptocemo, el primer Epopte.